5 Juliol, 2014

Vichyssoise

 

Nosaltres, en aquest receptari, sempre tractem de defensar la cuina autòctona, la de casa nostra, però tampoc volem menysprear altre cuines, com en aquest cas la francesa, amb nates i mantegues, en tot cas formidable.

El concepte sopa, en primer lloc, era un preparat calent, però que poc a poc, en climes mediterrànis, calorosos i sobretot a l’estiu, les hem anat adaptant com a sopes fredes, com els gaspatxos, sopes de cireres, de meló etc. Que per altre banda es creuen invents molt moderns, però que ja es feien a l’Europa central fa molts anys. Fins i tot la sopa de meló té un antecedent en un receptari d’un frare català del segle XVIII.

La cèlebre Vichyssoise ,que va ser creada per un cuiner francès als Estats Units, per això la petita baralla que existeix en si és un invent francés o americà, té el seus antecedents en la porrada, una sopa crema, en aquest cas calenta, de la cuina catalana medieval i barroca. La vichyssoise va ser creada per un cuiner d’origen francès, Louis Dial, l’any 1917, quan treballava al Ritz-Carlton de Nova York. De fet, es va inspirar en una crema de porros i patates calenta ja existent. El nom li va posar perquè havia nascut en un poble prop de Vichy, a Occitània.

Ingredients:

6 porros

2 patates mitjanes

1 nou de mantega

aigua o brou de verdures suau

1 ratjolí de nata líquida

Una mica de formatge ratllat o en porcions (opcional)

pa torrat

Elaboració:

En una olleta, fonem una mica la mantega, procurant que no es cremi, i hi afegim la part blanca dels porros tallats a trossets. Deixem que s’estovin una estoneta i  posem les patates llaminades, amb un polsim de sal. Hi anem donant uns tombs fins que quedi tot plegat una mica cuit. En aquest moment, hi afegim aigua o una mica de brou de verdures i ho deixem bullir una estoneta fins que quedi tot cuit.

Tot seguit hi afegim la nata líquida, el formatge, ho rectifiquem de sal i opcionalment i podem afegir una mica de pebre molt. Seguidament, ho triturem amb la batedora. A continuació ho pasem per un colador xinès perquè ens quedi amb una textura fina.

Hem de tenir en compte que la vichyssoise a de ser una mica clareta, més sopa que crema.

Deixem refredar i la guardem a nevera. Sevim ben freda acompanyada d’uns crostonets de pa.