11 Març, 2016
Pollastre de Pagès amb Samfaina
La samfaina: Una de les bases principals de la cuina catalana.
Antigament teníem la ceba i el tomàquet, d’aquí ens ve el sofregit, cal destacar que el tomàquet, tan habitual actualment en la cuina catalana, arribà des de les Amèriques al segle XV. Sembla que l’aflorament de salses a base del tomàquet al mediterrani occidental és gràcies a la intensa relació comercial entre els països de la zona. Cal especular, doncs, que la samfaina com es coneix avui en dia, junt amb altres variants com la ratatolla occitana i les salses de tomàquet napolitanes, no existia com a tal abans d’aleshores. És possible doncs que la samfaina catalana dels segles XIV, era idèntic al que ara anomenem escalivada o espencat i en passar els temps vàrem importar d’Amèrica els pebrots i altres, com l’albergínia i el carabassó.
La recepta, diguem-ne, “original” de la samfaina no comptava amb el carabassó, però amb el temps molts li hem anat afegint. A mi particularment, m’hi agraden prou.Als Països Catalans podem trobar el mateix plat, o un de molt semblant, amb altres noms, tot i que el de “samfaina” siga el més estès. A Girona s’anomena pebrot i tomata, i a Eivissa salsa de tomata i pebreres. El mullador és el nom que rep la samfaina a diverses comarques centrals i meridionals del País Valencià, tot i que aquest mot pot tenir un sentit més ampli de salsa per a mullar. Aquest nom prové de l’acció de mullar (banyar en salsa) algun menjar més bàsic i menys saborós, com per exemple una coca de dacsa o pa. Aquesta paraula podria tenir relació amb el murcià moje, una mena d’amanida de verdures amb què es mulla el pa.
A Mallorca un plat similar s’anomena “tombet”
Preparacions similars a la samfaina són l’alboronía andalusa, la fritada murciana, el “pisto” manxec amb tomàquet, ceba i tonyina, la fritada riojana i també el “txilindron” basc amb ceba i pebrot trossejats. La chamfaina castellana, tot i compartir una etimologia pròxima, és una barreja de freixura i menudets, i doncs no es pot comparar amb la samfaina.
Un bon pollastre de pagès
Samfaina (Veure recepta)
Sal
Pebre negre
Oli d’oliva verge extra
1 Copeta de conyac
1 Copeta de vi (Blanc, ranci o al nostre gust)
Elaboració:
Primer de tot tallem el pollastre en vuit trossos, li podem demanar al carnisser que ens ho fagi. I diem en vuit talls i podrien ser més, hem de pensar que un bon pollastre d’aquests pot pesar uns 3 o 4 Kgs.
En una cassola gran, sofregim el pollastre, prèviament salat i empebrat, fin que quedi ben enrossit. A continuació el flamegem amb el conyac i hi afegim el vi (blanc, ranci o al nostre gust) Ho deixem fer “xup-xup” poc a poc fins que el pollastre sigui gairebé cuit, si cal hi podem afegir una mica d’aigua o, molt millor, brou.
Seguidament, afegim la samfaina, que com podreu comprovar a la recepta, (Samfaina), haurem deixat una mica crueta per acabar la seva cocció amb el pollastre.
Ho deixem coure tot plegat una estona fins tenir-ho cuit.
Recomanem fer aquest plat d’un dia per l’altre.
També podriem fer el pollastre i la samfaina tot plegat, però acostumo a fer la samfaina a part, perquè al posar-mi, aprofito per fer-ne sempre una mica més i poder fer-ne més d’un plat diferent.
Com sempre, en totes les nostres receptes, hem comptat amb la col·laboració del comerç de proximitat, els nostres amics de Carnisseria Alfonso. I verdures i hortalisses de l’hort de Malgrat de Mar.
Maridatge recomanat:
Pendent d’actualització