20 Octubre, 2013
Pollastre a l’ast amb Patates Xips
Avui, no teniem ganes de cuinar. I a més, és diumenge i com molts altres dies de festa hem anat a buscar un pollastret a l’ast. De tant en tant també ho feu, oi? Això sí, les xips les hem fet a casa, més avall ho expliquem.
Nosaltres al nostre poble tenim la sort de tenir un lloc on encara fan els pollastres, conills, costellons, galtes, etc. amb foc de llenya, (La Bota) i la veritat canvia molt el seu sabor de la cocció amb gas i són boníssims! (A la majoria de cases actuals és difícil, per no dir imposible fer-ho així)
Penso que no cal que portin masses adobs, que enmascaren el sabor de les carns, en les primeres receptes tradicionals es feien només amb llard, sal i pebre.
I si hi posem herbes i condiments, que sigui amb molta mesura.
Una manera de fer-ho a casa similar a l’ast, encara que no és el mateix seria al forn, sense res més que els quatre condiments que hem esmentat i cuinat en el seu propi suc.
La cocció a l’ast és una tècnica culinària consistent a inserir l’aliment en un ast, que s’introdueix dins un forn o bé s’acosta a un foc o altra font de calor mentre se li dóna un moviment de rotació, d’eix el mateix ast, per tal que l’aliment es cogui per tota la seva superfície. L’ast és una tija tradicionalment de ferro, o avui pot ser altre metall, i punxeguda.
Als Països Catalans i a Occitània algunes llars tenien un ast a la llar de foc, suportat a cada extrem per un aster o cavallet i que es feia girar manualment amb una manivel·la anomenada menador d’ast. Avui és molt comú un aparell industrial al qual s’hi poden posar diversos asts horitzontals en paral·lel, un sobre l’altre, enfront de una paret que radia calor. Típicament es troben a establiments especialitzats en vendre pollastre a l’ast, tot i que de vegades s’hi rosteixen també altres aus i tipus de carn, siguin animals sencers o en trossos més grans o més petits.
A la cuina del Magrib és també molt popular, hi destaca el mexui i també l’ast vertical. Com a la mediterrània europea s’associa sovint amb àpats populars i festius.
A La cuynera catalana, del segle XIX, també apareixen diverses receptes de carn i peix a l’ast. S’hi explica que en principi l’ast seria per a aus i carn, però que per a alguns peixos també és recomanable. En algunes receptes s’hi combinen coccions en olla amb l’ast.
Tallem les patates molt fines amb una mandolina, les rentem amb aigua abundant i les deixem escórrer. Posarem una paella al foc amb oli d’oliva verge extra abundant (Ens ha de cobrir sobradament les patates) I quan sigui ben roent, hi tirem les patates de mica en mica. Quan veiem que van agafant un color dauradet, les retirem amb una escumadora i les posem al damunt de paper absorbent perquè desprenguin l’excés d’oli, les deixem refredar, les salem i a punt per menjar!
També podem salar les patates abans de posar-les a fregir.
