23 Desembre, 2014

Canelons a la catalana

 

 

A la gastronomia catalana, els canelons els van introduir els cuiners italians d’algunes famílies de la burgesia barcelonina del segle XIX. Ràpidament es van estendre a totes les classes socials, en paraules de Josep Pla “tingueren un gran èxit i es difongueren per tot el país amb gran vitalitat”, amb algunes modificacions per a adaptar-los al gust català. Encara que no es troben als receptaris de cuina catalana del segle XIX i principis del XX, només es troben a “La Teca” d’Ignasi Domènech (1924) els “canelons Rossini”, els de vigília (amb peix o marisc) i “a la florentina”, amb salsa de tomàquet.
Avui els canelons modificats a la catalana es consideren típics de la terra.

Una diferència clara entre els canelons catalans, respecte als italians, és que la carn és rostida, i no procedent de botifarra o carn picada, que es talla a trossos grans, es rosteix a la cassola i a continuació es pica, mentre que els canelons italians es fan directament amb carn picada i barrejada amb un sofregit amb tomàquet.

Una altra diferència és que els canelons i en general les pastes al forn als Països Catalans no es couen al dente sinó ben cuits, i després s’assequen una mica al forn, de manera que els més exteriors quedin cruixents. Pla ho explicava així: “els canelons han d’ésser rossos, han de tenir una perfecta presentació, no han d’ésser escaldufats”.
Segons escriu Jaume Fàbrega, el seu origen, segurament, és Chez Justin, el primer restaurant de luxe pròpiament dit de la península Ibèrica, que, com ha estat escrit, va ensenyar a menjar a l’alta burgesia barcelonina, a mitjans del segle XIX. Es va fer tan famós que el poble el va catalanitzar com a “Can Justín”, i era tan car, que d’aquí en va venir l’expressió “fer un sopar de duro”, que en aquells moments indicava una cosa molt dispendiosa. I que existeix la llegenda urbana que diu que es feia amb les sobre de l’escudella i carn d’olla, i és això, una llegenda.
Encara que jo, alguns anys els he fet amb aquestes sobres i les del pollastre farcit del dia de Nadal, tal com feien a casa quan jo era un nen, llavors s’aprofitava tot. I sóc del parer que hem de fer-ho, sempre que puguem, i no només en el cas dels canelons.
Però la recepta tradicional dels canelons a la catalana és, com hem comentat abans, amb la carn rostida.

És el plat més característic de la diada de Sant Esteve.

 

 

Ingredients per 10 persones:

30 Plaques de canelons
450 g. de vedella
450 g. de cap de llom
2 Pits de pollastre
3 Fetges de pollastre o ànec
1 Cervellet de xai
3 Cebes grosses
1 Porro
1 Pastanaga
1 Fulla de llorer
Farina
Llet
Una copeta de conyac o vi ranci
Oli d’oliva verge extra
Sal
Formatge ratllat

 

Elaboració dels canelons:

Tallem tota la carn a trossos i en una cassola amb oli posem tot el tall junt amb les cebes a trossos, el porro, la pastanaga i la fulla de llorer i ho salem.
Rostirem una hora i mitja a foc suau, a mitja cocció ho regarem amb el conyac i ho deixarem que redueixi.
En aquest punt i afegirem els fetges i el cervell de xai, hi tirarem una mica de brou i ho deixarem fins que la carn s’hagi begut el suc i així ens quedi més toveta.
Una vegada estigui el tall fred, ho trinxarem amb la màquina de trinxar. (Podem passar el tall 2 vegades per tal que quedi més fi, encara que no hauria de quedar-hi massa)
Tornem a posar el tall a la cassola i hi afegim 3 cullerades de farina tot i remenant una mica perquè es cogui la farina i a continuació 3/4 de litre de llet, deixant que bulli uns moments tot remenant, quan veiem que està lligat ja podem apagar el foc i deixar que es refredi. Bullim les plaques segons instruccions i ja podem farcir els canelons.
Els col·loquem en una safata per anar al forn (Millor una llauna, que també els rosseja per sota), posem la salsa beixamel al damunt, el formatge ratllat i ja es pot gratinar.

 

 

Per a la beixamel:

Ingredients:

3/4 l. de llet
1/4 l. de nata líquida
80 g. de farina
1 Tros de mantega
Nou moscada al gust
Sal
Un polsim de pebre blanc
1 Ceba (opcional)

 

Preparació de la beixamel:

Barregem la nata i la llet, i en una cassola o paella daurem una mica la farina amb la mantega i una mica de sal.
A continuació hi anem afegint la llet a poc a poc, fins que se’ns vagi espessint, sense deixar de remenar i evitant que se’ns formin grumolls.
Quan tinguem tota la llet afegida hi tirem una mica de nou moscada i una mica de pebre i ho deixem coure uns 10 o 15 minuts (sempre sense deixar de remenar) i ja la tindrem a punt.

Si la volem fer amb ceba, el procediment serà el mateix, però haurem sofregit la ceba picada molt petitona prèviament.

Consell:

Si ens quedés amb grumolls, la solució és passar-la per la batedora elèctrica.

I si pel que sigui, no teniu ganes de fer-los a casa. Nosaltres sabem on els trobareu molt bons i així de pas, donarem una mica de vida al comerç de proximitat, com acostumem a fer. #slowfood #Km0

Maridatge recomanat:

Pendent d’actualització.