12 Juny, 2015
Esqueixada de Bacallà
L’esqueixada és una amanida feta de bacallà dessalat i esqueixat, acompanyat de diversos ingredients vegetals, i oli d’oliva. D’entre els vegetals no hi pot faltar el tomàquet, trossejat o ratllat, i sovint també s’hi posa ceba i olives. Opcionalment també pot portar pebrot, ou dur i anxoves.
Tanmateix, gosaríem dir que és un plat únic de la cuina catalana, ja que no es troba en cap receptari de països que utilitzen el bacallà a la cuina, com és el cas del País Basc, Espanya, Portugal, a Itàlia o a la Provença.
Al País Valencià rep el nom de “Esgarrat”o “Espencat”, però solen fer-lo només amb pebrot escalivat. O la “pericana” d’Alcoi fet amb pebrot i all fregit.
Apareix a la cuina dels bars i restaurants a vegades amb versions més sofisticades (Carpaccio, marinat, etc.)
A casa sempre n’hi hem dit senzillament esqueixada, a seques, i fins i tot el menjàvem sol i salat, quan els avis ens en donaven algun bocí. El més probable, és que gairebé tots els nens d’ara, davant d’aquest fet, fugin corrent.
Una altra anècdota curiosa és que Matthew Tree fa servir l’esqueixada (Peix cru! Cosa estranya aquesta!) com a metàfora de les dificultats de l’adaptació a Catalunya: Per la llengua, els costums de convivència i la cuina. Després d’observar tot això, el sorprèn que tothom parli al mateix temps, que la gent es toqui i que allò que li havien dit que era un dialecte és una llengua i allò que li havien dit que era Espanya no ho és, s’adona de tot allò que un britànic, o qualsevol ciutadà del món, no pot ni sospitar, ja que Espanya ens intenta esborrar del mapa.
Aquest xoc s’amplia a l’hora de menjar: “Inicialment vaig tenir problemes a engolir el bacallà cru anomenat esqueixada, un plat típic de Catalunya”. Afortunadament, després tot va anar bé, i ara Matthew Tree és un gran escriptor català, que a Espanya, com a prova de la seva catalanofòbia, quan tradueixen les seves obres amaga que siguin escrites en català, i un dels millors amics de Catalunya.
Ingredients:
1/2 Kg. De bacallà salat (Si és morro, millor)
4 Tomàquets madurs
1 Ceba o ceba tendra
Un grapat d’olives negres
Oli d’oliva verge extra
(Opcionalment, hi podem afegir ou dur, pebrot verd i vermell, anxoves, etc.)
Elaboració:
En primer lloc dessalem el bacallà, si l’esqueixem o desfilem abans, amb un parell de canvis d’aigua pot haver-n’hi prou, però l’hem de provar, una esqueixada no ha de quedar salada, però tampoc fada.
Seguidament, i això és important, l’hem d’escórrer bé, prement-lo si cal amb les mans.
Tot seguit hi afegim el tomàquet i la ceba tallats petits, ho barregem tot plegat, ho amanim amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra i col·loquem les olives pel damunt.
Hi ha qui hi posa el tomàquet ratllat sense pell ni llavors. O simplement pelat i tallat petit.
Com he comentat, opcionalment, hi podem afegir ou dur, pebrot verd i vermell, anxoves, etc.
Si hi afegim mongetes seques bullides, tenim l‘Empedrat, o bé el Poti-Poti si ho fem amb patates bullides.
