Fideuà és el nom popular que s’ha donat a la fideuada, que és el nom correcte en català.

N’hi ha de moltes maneres, o al menys se’n diu així, i no les hem de confondre amb la fideuà original, amb fideus de cabell d’angel senzillament rossejats, cuits amb un fumet de peix i servits amb allioli. (Fideus rossejats)  Amb fideus mitjans i peix marisc, amb sípia…Tot va a gustos i costums.
La fideuada original està feta a base de suc de peix complementada amb marisc al gust del consumidor i uns fideus específics més grossos que els normals, corbats i amb un foradet al mig que s’anomenen fideus perla.
Podriem dir, generalitzant, que la fideuà es aquella, que siguin quins siguin els seus ingredients es fa amb una paella i d’estil sec.
L’origen d’aquest plat ve de la cuina de la Safor, originari de la ciutat de Gandia. És habitual a La Safor i La Marina Alta, tot i que també se’n pot trobar a gran part de la costa valenciana, i gairebé a tota la costa catalana.

Aquí en tenim una versió que hem fet avui per dinar, que compte! N’hi diem fideuà, però no és l’autèntica recepta original de Gandia, que es fa amb fideus gruixuts, com hem explicat abans, aquesta és això, una versió.

Ingredients per 4 persones:

400 gr. de fideus del nº2
Gambes
1 sípia bruta mitjaneta
Tallarines
1 ceba petita
1 nyora
2 grans d’all
1 pebrot verd
2 tomàquets petits
Oli d’oliva verge extra
Fumet de peix (fet amb peix de roca: escòrpora, rates, aranyes….cap de rap, crancs…)
Sal

Elaboració:

Primer de tot, rossegem el fideus a la paella amb un raig d’oli i els reservem. A la mateixa paella hi saltem la sípia tallada a trossets petits i una mica també les gambes. Retirem el peix de la paella i fem un sofregit amb la ceba, els alls, el pebrot, la carn de les nyores i el tomàquet, tot talladet petit.
Si hi posem nyora, podem prescindir de la ceba, però a mi m’agrada amb les dues coses.
Acabat el sofregit hi posem els fideus rossejats, la sípia (Amb la seva salsa o melsa) el fumet bullint que els cobreixi, ho deixem coure uns minuts, hi posem les gambes i les tallarines i acabem de secar-los al forn.
Ens han de quedar ben trempats, mirant al cel.

Quan hi posem cloïsses, o com en aquest cas, tallarines, les tindrem primer amb aigua i sal abundant perquè deixin anar tota la sorra.
També les podem obrir abans al vapor i aprofitar-ne el suc, colat i afegit als fideus.

És important, si hi posem sípia, que sigui bruta. (Neta o congelada no té el mateix sabor)

Es sol acompanyar d’un allioli. (Si és possible fet a mà i sense ou) 

Fideuà, paraula que ha fet fortuna, jo prefereixo fideus rossejats de cabell d’angel que posats al forn un cop cuits queden com cucs estirats, l’allioli es imprescindible, aquí un Penedés fet a mida: Maset del Lleó Rosat Merlot, golafre i bebedor , millor dues ampolles (si sou colla o viciosos!!)