10 Gener, 2015

Les Braves de l’Eduard

 

 

Amb aquesta recepta vaig guanyar el juliol del 2013, el concurs “Millor recepta del mes” de Receptes.cat.

De sabors no se n’acabarà mai de parlar, escriure i elaborar. I en el cas de les patates braves, cadascú per on l’enfila, és a dir, a cada regió, a cada poble, a cada bar, les fan de manera diferent. Hi ha qui diu que es fan així, n’hi ha qui diu que es fan aixà……

En principi, sembla que el seu origen és madrileny, concretament de Casa Pellico, que van patentar la salsa l’any 1960, i que la seva salsa és precisament el que li dóna nom per la seva picantor. I també es diu que la primera salsa brava era feta amb una base de salsa de tomàquet i bitxo picant. En segons quins llocs també se serveixen amb dues salses, la de tomàquet picant i maonesa. Aquí a Catalunya, també se solen servir amb allioli.
Per tot això, quines són les autèntiques braves?

Nosaltres, a De plat en plat, tenim les nostres, fetes sobre la base de dues salses molt nostrades, una la salsa de romesco picant i una petita quantitat d’allioli. Les podríem anomenar “Braves Catalanes”?

De totes maneres, amb el primer que hem de tenir cura és amb el tipus i qualitat de les patates i com fregir-les.

Ah! I un parell d’últims consells: Proveu-les! Segur que us agradaran! I tingueu a punt una bona beguda, per calmar aquesta explosió de sabor que tindreu a la boca, ara, que per això, ja tindrem més avall el savi consell del nostre amic i expert Agustí. No us ho perdeu!

 

Ingredients:

4 o 5 patates “Agres” mitjanes
La nostra salsa brava o picant
Allioli
Sal
Pebre negre
Oli d’oliva verge extra

Ingredients per a la salsa:

Un parell de nyores grans
Unes quantes ametlles torrades
Unes quantes avellanes torrades
Oli d’oliva verge extra
Una mica de sal
5 o 6 tomàquets madurs
2 cabeça d’alls
Una mica de sal
Una mica de pebre negre
Una mica de pebre vermell picant
Una cullereta petita de vinagre
Un parell de bitxos picants

 

 

El primer que hem de fer és preparar les nyores: Les escaldem i les obrim, traiem les llavors i en separem la carn.
Posem a escalivar els tomàquets i les cabeces d’alls, podem embolicar-los amb paper d’alumini i fer-ho al forn, afegint un raig d’oli i una mica de sal.

Preparem un bol gran, on hi anirem posant tots els altres ingredients: els tomàquets escalivats els pelem i els tirem a dins l’olla juntament amb el suc que han deixat anar, els alls escalivats, les ametlles torrades pelades, les avellanes, una mica de sal, una mica de pebre negre, el pebre vermell i finalment, la carn de les nyores i els bitxos.

Ho triturem tot amb la batedora, de manera que ens quedi tot ben barrejat.

Agafem l’oli i el tirem a dins el bol. Amb la batedora ho anem barrejant tot com si estiguéssim fent maonesa. La massa s’anirà lligant i cada vegada tindrà més consistència. Finalment hi posem el vinagre i ho barregem una estona més. Si ens falta una mica de sal, ara és el moment de provar la salsa i rectificar. Ha de quedar picantona.

 

Elaboració de les patates:

Com hem dit abans, cal tenir cura del tipus i qualitat de les patates, en aquesta recepta, com en d’altres, recomano utilitzar la patata de tipus “Agria”. No totes les patates són aptes per fregir. En primer lloc hem d’escalfar o estovar les patates, tallades a daus, amb oli d’oliva, a una temperatura pròxima a l’ebullició.

Quan tinguem les patates toves, les posem damunt de paper absorbent, perquè desprenguin l’excés d’oli i a continuació les fregim amb oli molt roent fins que quedin dauradetes. Les tornem a posat al damunt de paper absorbent i les col·loquem en una o vàries cassoletes, les salem i afegim una mica de pebre negre acabat de moldre.

Posem la salsa brava al damunt i una culleradeta petita d’allioli (Cliqueu l’imatge per la recepta), per acabar de rematar el seu gust explosiu i, que vagi de gust! Ja m’ho explicareu!

 

 

Maridatge recomanat:

Mare de Déu de l’empenta! Més que un vi, un extintor! Malgrat que la fórmula és innovadora, i salvant les distancies, com “Les Bombes de Terol” del darrere de la catedral.
Un vi que pot anar a la mida és un Merlot de la Conca de Barberà, Portell. Una comarca que molts oblidem i tenen coses bones, vins, olis, cuines i alabastres!

Agustí Salas Rolland.

.

2 COMMENTS