19 Gener, 2015

Xató i Xatonada

 

El xató o xatonada, és una festa gastrònomica que es celebra principalment a les comarques catalanes de El Garraf i El Penedès.

El xató és el nom de la salsa que s’utilitza a la xatonada, aquesta salsa és “cosina-germana” del romesco, amb orígens àrabs.

Se’n disputen l’autoría alguns pobles, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Sitges, El Vendrell, Sant Pere de Ribes, Calafell… És una mica allò de que si la meva és més autèntica que la teva i viceversa, encara que també hi ha altres pobles on es celebren xatonades, Cunit, Font-Rubí, Comaruga…Benviguda la competència!

Fins i tot Salvador Espriu deia que és un plat d’Arenys de Mar…..

Segons va publicar el Diari de Vilanova del 16 de febrer del 2007 la primera referència escrita del xató és a un exemplar del 1850 del diari barceloní El Sol on es mencionava que un restaurant vilanoví de recent obertura “elaborava a la perfección el mondongo y los callos con all-y-oli, el suculento all-y-pebre y el excitante xató.”
També l’investigador Carles Montserrat va trobar a l’Arxiu de Sitges la primera referència escrita d’una degustació del xató (xatonada). Concretament va ser en un sopar-tertúlia celebrat el 13 de febrer de 1896 per 23 persones (entre elles il·lustres sitgetans com Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol i Gaietà Buïgas i Monravà).
La recepta de Vilafranca dona al xató una estructura similar a la d’un castell i alguns grups argumenten que l’origen de la paraula xató ve del mot francès chateau (castell). Així, a causa del paral·lelisme entre l’estructura del plat i el mot es podria considerar que el plat té un marcat origen vilafranquí i que altres poblacions al alterar la presentació no haurien sabut respectar l’original.
El xató també està relacionat a la cultura del vi, ja que el fet de fer una petita aixeta a la bóta per veure’l, s’anomenava aixetonar, aquesta és la versió de El Vendrell.
Segons escriu Jaume Fàbrega en un dels seus llibres, l’autoría del nom pot venir de la exclamació “Quel chateau!” que va pronunciar Santiago Rosinyol quan li varen servir el plat.

Sigui quin sigui el seu orìgen o autoria, a la xatonada, com a menja principal, es prepara una amanida d’escarola, acompanyada per bacallà esqueixat , anxoves, tonyina seca esqueixada, olives negres i arbequines i la salsa xató.
Es sol acompanyar també per diverses truites o pastissos de truita, de botifarra, carxofes, fesols, etc.

S’organitza cada any la ja molt coneguda “Ruta del Xató”. Tota l’informació la podeu trobar a les xarxes socials.

 

 

Ingredients per a la salsa Xató:

3 o 4  nyores

Un grapat d’ametlles torrades

Un grapat d’avellanes torrades

2 o 3 grans d’all

Molla de pa xopada amb vinagre

Oli d’oliva verge extra

Sal

Per el plat:

1 Escarola

150 gr de bacallà esqueixat

150 gr de tonyina seca dessalada

Anxoves

Olives negres

Olives arbequines

Elaboració de la salsa:

El primer que hem de fer és prepararles nyores: Les escaldem i les obrim, treiem les llavors i en separem la carn. Piquem en un morter els alls amb un polsim de sal, hi afegim les ametlles i avellanes i seguim picant fins que quedi ben fi. A continuació, afegim la carn de les nyores i remenem bé tot plegat fins que ens quedi una textura de pomada. Tot seguit, anem tirant oli, gota a gota, com si es tractés d’un allioli. A la meitat de la confecció de la salsa hi posem la molla de pa xopada amb vinagre i continuem tirant oli fins que quedi espesseta.

 

 

Elaboració del plat:

En un bol barregem l’escarola amb la salsa, la posem en un plat i li agegim el bacallà, les anxoves, la tonyina i les olives i bon profit!

 

 

Maridatge del Xató:

Benvinguts al Xató! La trobada inteligent entre el mar i la vinya pels quatre costas mediterrània, una bona unió entre escarola, fruits secs, peix, oli, vinagre… El vi, un novell, i si cal, perquè no, de Garriguella, què més mediterràni que l’Empordà?

Agustí Salas Rolland.