19 Gener, 2015

Conill Rostit

 

 

 

El rostit humit és el nom d’una tècnica de cocció molt popular i típic de la cuina catalana. Consisteix a coure aus carns o caça estovant-les i enrossint-les amb la humitat que desprenen les verdures que es poden afegir. Generalment es fa en cassola de fang, per la qual cosa també és popularment coneguda com a rostit en cassola de fang, però les cuines elèctriques i d’inducció actuals han canviat la manera de fer-lo, utilitzant altres cassoles, per exemple de ferro, que no sempre tenen les característiques de la terrissa. Aquest material ajuda a que la cocció sigui suau i uniforme. En qualsevol cas, la cocció ha de ser sempre molt lenta i cal tapar la cassola. De vegades s’hi afegeix vi, vi ranci, aigua  o brou, de tant en tant, si la humitat desapareix completament. Se sol acabar el plat amb una picada. En aquesta tècnica no s’usa el forn en cap moment.

 

 

Ingredients:

1 conill

Sal

Pebre negre molt

4 grans d’all

2 Cebes mitjanetes

Uns trossets de pebrot vermell i pastanaga (Opcional)

2 Tomàquets madurs

Un branquilló de canyela

Una copeta de vi ranci

Una copeta de conyac

Llard o oli d’oliva verge extra

Aigua o molt millor, brou 

Un farcellet d’herbes

 

 

Elaboració:

En primer lloc tallem el conill en quatre o sis trossos. (Li podem demanar al nostre carnisser que ens ho fagi). El salem i l’empebrem.

Seguidament i en una cassola de terrissa o de ferro, sofregim una mica el conill a foc ràpid amb oli d’oliva verge extra. Quan el tinguem una mica daurat d’ambdues bandes, baixem el foc al mínim i afegim el farcellet d’herbes, la ceba tallada petita, els alls pelats, els tomàquets tallats sense pell, el branquilló de canyella i la mica de pebrot i pastanaga (Opcional)

Taparem la cassola i deixerem coure a foc molt lent, donant-li alguns tombs al conill, procurant que no s’enganxi. Quan la bresa (verdura) sigui una mica cuita i  hagi agafat una mica de color i tirarem el vi ranci i el conyac (També podriem flamejar-ho tot amb el conyac i a continuació tirar-li el vi ranci) Sigui com sigui que ho fem, tornem a tapar la cassola i la deixem a foc molt lent, insisteixo, fins que redueixi tot l’alcohol, vigilant d’anar donant uns tombs a tot plegat. Si fos necessari, perquè veiem que ens queda una mica sec al llarg de la cocció podem afegir-hi una mica d’aigua o molt millor brou.

I ja només ens quedarà portar el plat a taula. Bon profit!

 

 

 

Una vegada més hem comptat amb el bon producte de proximitat, Km0, Slow Food, del costat de casa, del barri. I aquest conill tant preciós n’és una bona mostra, ens el ha proporcionat el nostre carnisser.

 

Maridatge recomanat:

Pendent d’actualització

Altres referències destacables:  Conill, poc o molt estimat (Jaume Fàbrega)

1 COMMENT