16 Abril, 2014
Pa de Sant Jordi

El pa de Sant Jordi és de creació bastant recent, feta per el Gremi de Flequers de Barcelona i en venda des de l’any 1988 a les fleques, per dotar a aquesta diada d’un producte pròpi. Per tant, aquest any es van celebrar els 25 anys de la seva creació. En algunes fleques s’elabora també l’onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya.
Ingredients:
400 grs. de farina de força
200 ml. d’aigua tèbia
100 gr. de formatge de Maó
Un grapat de nous picades
4 rodanxes de sobrassada
1 culleradeta de sal
12 grs. de llevat fresc de forner
25 grs. de mantega diluïda
No tothom li dona la mateixa forma a aquest pa, va una mica a l’imaginació de cadascú o de cada forner. Hi ha qui li dona forma plana, ja qui fa pa rodó, o fins i tot en forma de pa de motlle.
Desfem el llevat amb una mica de l’aigua tèbia i a continuació fem un volcà amb la farina i li posem el llevat desfet i la mantega desfeta i anem amassant tot plegat afengint-li la sal i la resta de l’aigua.
Quan tinguem aquesta massa feta, fent una bola, la tapem amb un drap humit i la deixem fermentar un mínim d’una hora.
Una vegada pugi la massa, la dividim en dos parts. Una d’elles la barregem amb les nous i el fomatge de Maó i l’altra amb la sobrassada.
A continuació dividim la massa clara de les nous i formatge en cinc parts iguals i la vermella de sobrassada en quatre.
Al damunt d’un motlle que haurem untat amb farina i mantega o folrat amb paper sulfuritzat, anem posant tires de les dues masses formant les quatre barres.
Ho polveritzem amb una mica d’aigua al damunt i l’enfornem amb el forn pre-escalfat a uns 160º, durant uns 45 minuts i veiem que ens queda daurat.
4 thoughts on “Pa de Sant Jordi”
Quina recepta més original, a veure si em decideixo a fer-ho! M’agrada molt el teu bloc, sempre et segueixo. Jo tambe en tinc un, si vols visitar-me em farà molta il.lusió, em trobes aquí
http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/
Hola Pilar! Ja he donat una volteta pel teu blog. Molt maco! Com ja podràs comprobar, sóc poc donat a contestar els vostres comentaris, entre el blog, el Facebook, el Twitter i la vida quotidiana, no tinc prou temps per a tot. Però vull que sàpigues que m’encanta que estiguis per aquí i que feu comentaris. Ens anem veient! Petons!
Quina xulada!
Hola Mònica! Com ja hauràs pogut comprobar, sóc poc donat a contestar els vostres comentaris, entre el blog, el Facebook, el Twitter i la vida quotidiana, no tinc prou temps per a tot. Però vull que sàpigues que m’encanta que estiguis per aquí i que feu comentaris. Ens anem veient! Petons!