24 Novembre, 2015

Popets estofats amb patatates

 

Quan anem al mercat, exercici molt recomanable, hem d’aprofitar el producte de qualitat que trobem a bon preu, en aquest cas uns popets, que no van passar de 5 € el quilo.

Podríem haver-los fet de diverses maneres, a manera de suquet de peix o amb ceba… Però em vaig decantar per fer un estofat, com si es tractés de carn, però amb el toc mariner d’aquests popets.

Segons Josep Pla, el mot “estofat” prové del francès “étouffé”, que significa ‘ofegat’ o ‘asfixiat’. De fet, ofegar seria un terme sinònim aplicat a vegetals; parlaríem, doncs, de faves ofegades, de bolets o espinacs ofegats. Jaume Fàbrega indica, però, que estofat és una paraula catalana occitana que ha passat al francès (estouffat). En receptaris del segle XVIII ja s’expliquen maneres de cuinar estofats.

Es tracta d’un plat que va a la baixa. És un plat contundent i energètic, no gaire compatible amb el ritme de vida actual, poc amic del consum calòric. La paciència que requereix la cocció de la carn no casa gaire amb el ritme frenètic d’avui en dia. I la crisi que va patir la cuina tradicional a causa de la irrupció de la nouvelle cuisine francesa als anys setanta, perpetuada actualment per l’afició inaudita i sovint pedant per la cuina experimental, no hi ajuda gaire. El sorgiment de nombrosos cuiners que prenen com a referència la cuina tradicional ens fa respirar una mica de tranquil·litat.

 

Ingredients:

1 kg de popets

4 Patates de Prades

2 Cebes mitjanes

2 Grans d’all

2 o 3 tomàquets madurs

1 Copa de vi blanc

Fumet de peix o aigua

Julivert

Oli d’oliva verge extra

Sal

Llorer

Un tros de xocolata negra

 

Elaboració:

En una cassola de fang, si els nostres fogons ens ho permeten (pot ser de ferro si tenim vitroceràmica o inducció) donem uns tombs als popets amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra, els retirem del foc i passem a fer un sofregit en el mateix oli, començant per la ceba i l’all, tallats ben petits.

Quan tinguem la ceba ben rossa hi afegim el tomàquet ratllat o concentrat de tomàquet i ho deixem coure una bona estona a foc lent fins que quedi ben confitat. Sempre hem de tenir en compte, que com més paciència tinguem amb el sofregit, millor resultat final aconseguirem en qualsevol plat.

A continuació hi posem els popets i el vi blanc i ho deixem coure a poc a poc amb la cassola tapada fins que els popets siguin tendres, moment en què hi posarem el fumet o l’aigua bullent, una fulla de llorer i les patates esqueixades a trossos. Rectifiquem de sal. Taparem i courem tot plegat fins que les patates siguin cuites.

Una mica abans d’acabar la cocció hi podem afegir una picada d’all, julivert i un bocí de xocolata negra.

Deixem reposar una bona estona i ja tindrem la cassola a punt per sucar-hi pa i llepar-nos els dits!

 

 

2 COMMENTS