2 Març, 2014

Sípia amb Pèsols

 

En el nostre País, i sobretot al Maresme és molt habitual menjar guisats de peix i marisc amb pèsols. Un del plats més coneguts a la nostra literatura és el congre amb pèsols, del que ja en parlaven Josep Plà, Vazquez Montalbán i Narcís Comadira, entre altres.
En una de les seves receptes, en Jaume Fabrèga també ens explica que el Baró de Maldà, allà per l’any 1782, va degustar en un hostal de Reus un Lluç amb pèsols (“Lluç ab suc i sos pesulets”)   

Aquest plat d’avui, la Sípia amb pèsols, és un dels més populars, junt amb les mandonguilles amb sípia, on també els maresmencs i no maresmencs i solem posar pèsols.
També si poden afegir patates.
En aquesta ocasió hem fet el guisat amb ceba confitada

Ingredients:

1Kg. i 1/4 de sípia bruta
500 grs. de pèsols desgranats
La salsa o melsa de la sípia (La bosseta marró del interior)
Ceba confitada
3 grans d’all
2 o 3 tomàquets madurs
1 copeta de vi blanc sec
Oli d’oliva verge extra
Sal
(És molt important que la sípia sigui de costa de l’anomenada bruta, neta o congelada, no val res)

 

 

Elaboració:

Posem el alls picadets en una cassola amb oli d’oliva i tot just es daurin, sense que es cremin, hi afegim el tomàquet talladet petit sense pell ni llavors. Deixem que es confiti el sofregit i a continuació hi afegim la sípia tallada a trossets, ho coem tot junt una mica i afegim 2 o 3 cullerades de ceba confitada. 
Remenem i hi tirem el vi blanc, deixant que redueixi a foc lent i se’ns fagi una mica la sípia.
A continuació hi afegim els pèsols i la salsa o melsa de la sípia, rectifiquem la sal i ho ofeguem tot plegat a foc lent fins que els pèsols siguin cuits. Si cal i podem afegir una mica d’aigua o fumet.

Podem afegir-hi una mica de llorer.
També podem rematar la cocció amb una picada que afegirem uns minutets abans d’acabar.
Si no ho fem amb ceba confitada hi posarem la ceba al principi de l’elaboració del sofregit.

Per a la picada:

1 gra d’all

Un grapadet d’ametlles torrades

1 carquinyoli

Un bocí de xocolata negre

Julivert

 

 

Maridatge del plat:

Estem a l’època de la marina, ves per on! Pèsols i sípies que s’han trobat una mica com la sardana de l’Empordà , tu baixa una mica que jo també hi pujo altre mica, cebes, alls ,vins, olis i tomàquets per a donar-li color ( com deia el Ferran Agulló ) i, encara que el mar hi sigui present l’hosta es tantmateix força fràgil i vol un vi “amable”, un Blanc de Seré de Vallbona de les Monges , a la ruta del Cister, un vi tant humà com els que el fan!!

 

2 COMMENTS